Discover Paul Weller!
Em grinyolen eixes noveles en que lo improvable —i no lo excepcional— són el fil argumental sobre el qual es desenrolla i es fonamenta tota la trama. Em confesse defensor d'aquell axioma: "Els experiments en llimonada". A no ser que estiguen en mans d'autèntics cracks. Les noveles m'agraden canòniques, com les películes. A on lo improvable irrompa en un escenari creïble, encara que siga excepcional. Quan lo improvable és el marc, mala cosa. Síntoma de pocs recursos i poca solvència. Em queda regust de farsa. Murakami bastix la seua novela més popular, Tokio Blues, en una concatenació de suicidis post-adolescents. Per a mostrar la gelor de les relacions humanes i la contenció dels sentiments del nostre temps —o del seu país, ves a saber— no calia anar tan llunt ni ser tan efectiste.
Tampoc entenc com és tan popular en Occident un autor en un background tan particular vist des d'ací. Productes de mercat que funcionen fenomenal com este no deixen de maravellar-me. Pot ser siga perque la seua lliteratura és tan simple i fàcil de llegir… Perque com a escritor, per darrere dels cantons n'ixen millors que ell. Havia llegit Sputnik mi amor i em paregué només un poquet més sòlida que esta.
No ho tornaré a intenar, sr. Murakami. Ya m'ha fet perdre massa temps. Que el nostre temps té llímit, pero la bona lliteratura no.
***
Se m'ha fotut la cinta de VHS —comprada en Rados de segona mà— que conservava de Before the rain. I estic que talle claus. Pot ser ho ha pagat Murakami.
***
La cançoneta —segurament la meua favorita del seu estimat Paul Weller— en agraïment a Jota, per la seua recomanació en el comment del post anterior.
4 commenti:
Nunca será lo mismo, pero quizás esto te consuele
http://www.taringa.net/posts/tv-peliculas-series/1079734/Before-the-Rain-(1994)-dvdrip.html
"Les noveles m'agraden canòniques, com les películes. A on lo improvable irrompa en un escenari creïble, encara que siga excepcional."
Entonces lo tuyo con Murakami no tiene remedio, jiji. A mí "Kafka en la orilla" me pareció sublime.
Como me mola esta canción!!!
Besos guapo
De Murakami sólo he leído After Dark. Una novela menor, con un principio cargado de posibilidades sugerentes, un poco Austeriana para entendernos: la ciudad como un lugar alfombrado de peligros latentes, de apuestas a cara o cruz, de todos los materiales inflamables que me gusta encontrar en la ficción. Pero después se convierte en un gran bluff y no se deja acabar sin sentir una cierta decepción. Se reparten unas cartas magníficas, pero la partida se acaba antes de la primera mano. Una lástima.
Posta un commento